La sessió del darrer Club de Lectura, que puntualment va tenir lloc en dilluns, (les trobades són en dimarts) va comptar amb un convidat d'excepció: Marcel Riera, traductor/versionador del poeta xinès Bai Juyi, que va venir a explicar les dificultats de posar en català un text d'algú que parla des d'un altre temps (s. VIII) i des d'un altre món.
A més de tòpic del tradutore traditore (inevitable), la sessió va repassar poemes d'autors d'èpoques molt diverses que, en essència, deien el mateix que Bai Juyi, però amb paraules pròpies: "Tota la bona poesia s'assembla; hi ha un fil que lliga tota la lírica mundial, encara que avui és un tipus de poesia força denostat", va dir Riera. D'aquesta manera, la sessió va repassar, entre d'altres, a Giacomo Leopardi, Rainer M. Rilke, Yehuda Amichaï, Konstantin Kavafis o Tomas Tranströmer, que el traductor (i també poeta i editor) va llegir als privilegiats assistents, abans de comentar-los, un per un, i situar-los en aquesta tradició lírica que parteix de la quotidianitat d'un got de vi o un paisatge bell per parlar-nos dels turments de l'ànima, la fugacitat de la vida o el pes de la mort.
Una autèntica lliçó magistral que va acabar amb l'audició (a través del mòbil del convidat) d'un tema de Jordi Soler, que posa música a un poema de Marià Manent que, a la vegada, no és sinó una versió d'un poema clàssic de Li Po –poeta xinès, anterior a Bai Juyi–, que canta el tòpic del poeta que beu a la llum de la Lluna i dialoga amb l'astre i la seva pròpia ombra (podeu sentir-lo aquí).
A Versions de Bai Juyi, també hi ha un poema que reprèn aquesta imatge, com ho han fet tants d'altres poetes, arreu del món, i sense conèixer, ni de lluny, la lírica xinesa.
La lírica no té fronteres i l'home és el mateix i topa amb els mateixos interrogants a tot arreu, va venir a afirmar Marcel Riera abans de confessar als assistents que, com a afició personal, cada nit tradueix un poema, d'autors ben diferents.
(Més: http://dimartsdellibres.blogspot.com.es/)