Una cinquantena de persones van acostar-se, el diumenge 15 de febrer, al vespre, a la Sala del Cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just, per gaudir dels versos i de la prosòdia, la manera exacta d'entonar la pròpia poesia, de la Mireia Calafell. Tot i alguns problemes tècnics, de so, els assistents van poder gaudir de la companyia golosa del "CLAR" de Finca Parera, servit pel Celler de Can Mata, i esbossar un somriure (carregat de reocrds propis?) amb poemes com "Literatura":
No t'ha besat i ha marxat amb pressa,
i ha arribat a casa, i ha encès l'ordinador
i ha escrit no t'he besat, no t'he besat la boca
i ara què en faig jo d'aquest voler-te als llavis.
En fa literatura. Només literatura.
I potser el somriure se'ls va gelar amb d'altres composicions com "Habitació 118" ("En el principi fou la cicatriu: / no la paraula, com tampoc les síl·labes, sinó el tall fi del cordó umbilical...") o "Eclesiastès" ("No hi ha res de nou en tot el que diem: / ni en l'esforç tossut de la bellesa..."). Probablement van quedar sobtats per reflexions tan aparentment simples i punyents com "Diacrític" ("dona dóna dona dóna dona dóna dona dóna… que violent és un accent / quan no fa prou diferència") o com
"Acàcia, piorna, coriandre":
Si encara fos possible demanar als pares un desig
com any rere any en la intimitat de bufar espelmes,
diria si us plau porteu-me altra vegada a aquella tarda,
a aquell precís instant en què no vaig preguntar
el nom exacte de l'arbre, com dir flor malva
o el perfum d'una planta. Porteu-me altra vegada
a l'escenari on s'allunyaren acàcia, piorna, coriandre.
Som les paraules que tenim i broten les absències
que fan sovint de tot paisatge un lloc comú.
Al capdavall, un gran vespre vinítico-poètic.