Com una glopada d'aire fresc, atramuntanat –per ser precisos–. Vet aquí la sensació que els assistents al recital del volum De sobte, un estiu, de la poetessa barcelonina Anna Pantinat (compositora musical, instrumentista...) van endur-se cap a casa després de sentir els poemes i les explicacions pertinents que la seva autora tenia a punt per a cadascun.
El llibre, un retrat àcid de Cadaqués i d'una part dels seus habitants ("els que només parlen de Cadaqués, de la gent que va a Cadaqués i, encara, del que passa a Cadaqués"), que no escatima elogis a la bellesa de l'indret, és un diàleg constant entre les impressions que l'autora va endur-se'n, després de viure-hi un estiu ben particular, i tantes altres veus que l'han admirat i cantat.
Com no podia ser d'una altra manera i, de ben segur, animats amb la seguretat que sempre dóna un vi excel·lent com "El barco del corneta" de la Beatriz Herranz, un protagonista tan conegut per tothom -en major o menor grau– com ho és el poble de Dalí, de part de la bohèmia catalana i d'una burgesia particular, va suscitar debat i preguntes molt directes de la intimitat de la pròpia poetessa... que l'Anna Pantinat no va defugir de respondre.
Al capdavall, una vetllada sorprenent en què la poesia va allunyar-se de la solemnitat habituada per ser una eina càustica que serveix per retratar actituds i vicis quotidians, les paradoxes... com la del propi vi servit pel Celler de Can Mata: nom mariner per un blanc de terra endins (de Castella i Lleó).
Sense oblidar-nos de la Bellesa.
La sempre necessària i ben present Bellesa d'una de les icones més fàcilment reconeixibles de la Costa Brava.
